Fa anys que es parla de la cruïlla que viu el periodisme. Les webs informatives, les xarxes socials, les plataformes de vídeos en internet i els pòdcasts obren noves possibilitats, al mateix temps que suposen un repte que les empreses s’afanyen a afrontar. Mentrestant, la florida de les faules aprofundeix en el desprestigi dels professionals de la informació i els enfronta al desafiament de fer valer el treball rigorós i honest per sobre del “clickbait” i la manipulació. A desembolicar aquest garbull tenim un important paper els treballadors, que som els qui més sofrim les seves conseqüències: les plantilles estan minvades, els abusos laborals creixen i els salaris són més pobres dia a dia. 

En el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) creiem en el periodisme i treballem convençuts que el seu futur passa inevitablement per millorar les condicions dels qui l’exercim. La informació lliure i de qualitat, la que fa més democràtica i pròspera una societat, necessita professionals amb salaris i condicions de treball dignes. És un dret dels periodistes i de la societat a la qual servim.

Per tot això, plantegem de cara a l’any que comença les següents reivindicacions dirigides a les empreses i als poders públics:

1. Clàusules socials en la contractació de publicitat institucional. La publicitat que les administracions públiques fan en diaris, televisions, ràdios i mitjans d’internet no pot emparar el maltractament als treballadors. Les empreses han de complir uns requisits mínims de respecte dels drets dels seus empleats per a rebre fons públics i aquestes condicions han de ser objectives, regulades, no sotmeses a la bona voluntat i l’arbitri d’empreses i responsables de les institucions.

2. Recuperació de poder adquisitiu dels professionals. En mitjans privats i públics els salaris estan estancats des de la crisi econòmica de 2008, cosa que significa de fet un minvament molt notable dels ingressos reals dels treballadors de la comunicació, cada vegada més empobrits i, per tant, més propensos a abandonar la professió i més vulnerables. 

3. Nous convenis dignes en Última Hora i Diari de Mallorca. Els comitès dels dos diaris més importants de l’arxipèlag negocien amb les seves empreses nous convenis col·lectius per a millorar les seves condicions. La seva supervivència, determinant per a garantir la pluralitat informativa a les illes, passa per compensar adequadament l’esforç dels seus professionals. 2023 ha de ser l’any en què els propietaris dels dos diaris reconeguin i fomentin amb salaris i condicions dignes el bon fer dels seus treballadors.

4. Millora real de les condicions dels treballadors d’informatius d’IB3. La internalització dels treballadors dels serveis informatius d’IB3, promesa pel Govern per a febrer després de desoir la seva reivindicació durant anys, suposa un avanç en l’estabilitat, però parteixen amb les mateixes condicions que tenien en l’empresa subcontractada, precàries en salaris i desiguals respecte als seus companys ja contractats per l’ens públic. És imprescindible la negociació ràpida d’un nou conveni que elevi els sous i garanteixi els drets laborals en la televisió i la ràdio autonòmiques, l’empresa més gran de comunicació de Balears.

5. Res de vetos. La llibertat d’expressió i opinió és un dret de tota la ciutadania i el periodisme és essencial per a la pluralitat política. Els vetos a professionals per part de partits polítics o altres entitats són, per tant, contraris a les llibertats democràtiques. Els periodistes no hem d’admetre’ls i les empreses han d’emparar als seus treballadors quan es neguen a cobrir actes on es veta a companys. 

6. Rebutgem compareixences sense preguntes i actes electorals camuflats com a rodes de premsa. Les compareixences de polítics en les quals no es permeten preguntes dels periodistes són una pràctica opaca en la qual els informadors són utilitzats com a attrezzo. Instem les empreses a no cobrir-les i, en qualsevol cas, exigim als qui les convoquen que adverteixin sempre per endavant sobre aquestes condicions. Així mateix, rebutgem els actes electoralistes o de partit camuflats com a compareixences davant els mitjans. 

7. No a les quotes electorals en els informatius. La llei imposa a les televisions i ràdios públiques que durant les campanyes electorals cronometrin el temps en els informatius perquè els partits en lliça tinguin una presència proporcional al seu resultat en les eleccions anteriors. Aquesta pràctica és contrària a la llibertat periodística, en la qual ha de prevaler el criteri d’interès i actualitat, i posa en qüestió la imparcialitat dels professionals. 

8. Respecte al secret professional. A Balears es va produir fa poc més de quatre anys la vulneració més flagrant del dret al secret professional dels últims anys a Espanya: un jutge, amb suport de la Fiscalia i a instàncies de la Policia, va requisar telèfons i ordinadors i va controlar les trucades de periodistes a la recerca de les seves fonts. El Tribunal Constitucional va confirmar l’abús, però el jutge va ser absolt i la Fiscalia encara defensa la seva actuació. Una cosa així no pot tornar a repetir-se.

9. Més transparència. Les institucions són dipositàries d’informació d’interès públic que, excepte excepcions justificades, ha d’estar a l’abast dels periodistes perquè la donin a conèixer a la ciutadania. La transparència és encara una assignatura pendent per als polítics, que a vegades s’apropien del control d’aquesta informació en el seu benefici. Es requereixen mitjans tècnics i recursos humans per a facilitar l’accés àgil a les dades sobre l’activitat de les administracions, i, sobretot, fa falta voluntat política. 

10. Control i sanció dels abusos contra autònoms, becaris i treballadors en pràctiques. La precarització del periodisme ha ampliat la subcontractació de treballs en favor d’autònoms i “periodistes a la peça”, i ha agreujat el problema històric de l’ús indegut de becaris i treballadors en pràctiques com a força laboral. Són les empreses les primeres responsables d’aquesta situació, i hem d’exigir-los el compliment estricte de les lleis, però també existeix una responsabilitat de control i sanció que han d’exercir les institucions.

Aquestes són les reivindicacions principals del SPIB per a 2023. Fem una crida a les empreses públiques i privades, els responsables institucionals i els dirigents polítics a afavorir el seu compliment, i animem a tots els treballadors de la comunicació a reclamar-les units per al seu benefici i el del conjunt de la ciutadania. 

Feliç any.