Carme Moreno
Carme Moreno (Selva, 1979) duu 20 anys treballant en el món del periodisme i, des de 2007, és redactora en IB3 Ràdio. En 2016 va publicar ‘Per ventura serà demà’, el seu primer treball literari, i enguany ha publicat un nou llibre de relats, ‘Ca Nostra’, amb el segell eivissenc de Miquel Costa.
Pregunta.- Què duu a un periodista a agafar l’ordinador i posar-se a escriure alguna cosa més que notícies? Com va ser aquest procés?
Resposta.- Temps enrere, a l’Institut, ja escrivia. Escrivia poesi supòs per un interès d’expressar emocions. Durant anys deix l’escriptura creativa i hi torn, anys després, un poc per casualitat. La crisi econòmica de 2014 i la precarietat del món del periodisme no em varen permetre executar una idea de documental freelance que tenia en ment. Volia dibuixar la vida d’un senegalès vengut amb pastera a Espanya i després volia viatjar al Senegal per mostrar com és la vida de la seva família. Davant la impossibilitat de dur el projecte endavant em planteig escriure una novel•la sobre la seva vida. Tenia la història de n’Abdoulaye i vaig arribar a escriure un esborrany sobre la seva vida. El que vull és explicar històries sigui de la manera que sigui i el paper i llapis surt més barat que muntar un projecte audiovisual. Després començ un taller literari amb Felipe Hernández a la llibreria Literanta de Palma i tot comença a rodar. Començ a escriure relats i d’allà surt el llibre ‘Per ventura serà demà ‘.
P.- ‘Per Ventura serà demà’ i ‘Ca nostra’. Fins ara ha optat pels relats curts. Per què?
R.- Perquè m’encanta la màgia que guarda un relat curt. Si està ben escrit mostra el relat una part de la història, no tota. La resta la pots intuir o imaginar.
P.- Immigració, problemes de parella, violència de gènere… els relats de Carme Moreno estan molt aferrats al dia a dia. Es podrà llegir en el futur com una radiografia de la realitat actual?
R.- Això no ho sé. No és la meva intenció. Escric per una necessitat vital d’explicar coses i treure fantasmes fora. Les injustícies que veig també em remouen el cor.
No és fàcil
P.- Relats curts i en català, ha de ser difícil fer-se un buit en el món literari.
R.- Sí, no és fàcil. Qualque editor no ha volgut ni llegir la meva obra perquè no som coneguda. Quan escric no ho faig pensant que he de publicar. Si surt la possibilitat bé, sinó també. Escric per necessitat, però la veritat és que quan un editor em publica un relat o un recull de relats m’emociona i em fa feliç. Escric i després, si m’agrada el resultat, cerc un editor. Mai, però la pressió de publicar em condiciona permiè per a mi la literatura és un exercici de màxima llibertat.
P.- Algun d’aquests relats podria desenvolupar-lo més endavant com a base per a una novel·la?
R.- No tenc la intenció de fer-ho. La meva idea és seguir amb el relat curt perquè m’hi sent molt còmoda. Si ara hagués d’escriure una novel·la la protagonista seria inspirada amb qualque dona feminista que admir. Però no seria una dona famosa, sinó qualque gran dona que conec, d’aquestes dones que mouen el món en silenci.
Conciliació familiar
P.- Com compagina el treball de periodista amb l’escriptura i la conciliació familiar? És possible?
R.- És molt complicat. Ara mateix estic responent aquesta entrevista a les nou i mitja de la nit amb la meva filla dormida als meus braços. Les ganes d’escriure, però hi són i això és el que importa.
Disciplina i Rutina
P.- Quins consells donaria a un company que vulgui fer la passa de posar-se a escriure?
R.- Que escrigui i que tengui molta disciplina. Que es marqui una rutina d’escriptura i que escrigui també en els dies on la peresa pareix que pot amb tot. Important: que llegeixi molt i sigui lliure quan escriu.
Futur
P.- Hi ha nous treballs en l’horitzó de Carme Moreno?
R.- Sí, un recull de relats de ficció sobre la pandèmia que esteim preparant quatre escriptores i 4 escriptors de les illes.
