Jaume Oliver: “El periodisme m’ha donat les eines, els recursos, per fer literatura”

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Jaume Oliver

Jaume Oliver

Jaume Oliver (Palma, 1975) és historiador de formació i periodista de professió. Duu 20 anys treballant com a periodista en RTVE a les Balears. L’any passat va presentar el seu primer treball literari, ‘Crònica desordenada de Ciutat Antiga’, amb Pagès Editors, un llibre amb una pandèmia com a protagonista i Palma com a teló de fons.

Pregunta.- Què duu a un periodista a agafar l’ordinador i posar-se a escriure alguna cosa més que notícies? Com va ser aquest procés?

Resposta.- Jo sempre me n’he sentit, d’escriptor… Des que tenia 10 anys. Però ho anava postposant fins que un dia m’hi vaig posar. Escriure notícies i cròniques durant mès de 20 anys ha estat, és un exercici brutal, diari, és com anar al gimnàs. El periodisme m’ha donat les eines, els recursos, per fer literatura.  Però això crec que no basta. Escriure ficció requereix ambició, en el bon sentit de la paraula i il·lusió. És a dir, s’ha de ser una mica il·lús… per passar de la pàgina 20.

Jaume Oliver

P.- Per què Jaume Oliver va triar una distopia per la seva primera novel·la?

R.- Sempre he estat un gran lector de ciència-ficció i de distopies: Orwell, Atwood… És un gènere on em trob còmode. Però al mateix temps, m’obsesiona segurament per deformació professional, la versemblança. No podria escriure una història de marcianets verds. M’agrada trobar lligams amb la realitat. Una cosa fabulosa que he aconseguit amb ‘Crònica desordenada’ és despistar molts de lectors que no sabien quina part era realitat i quina ficció. Era part del joc literari i m’hi he divertit moltíssim.

La lluita diària dels periodistes

P.- El llibre es va presentar a finals de 2019, la pandèmia va arribar acabant gener de 2020. Parlava de moltes coses, sense saber-ho, abans que succeïssin. Però al final, la realitat supera a la ficció… va pensar que passaria una cosa així alguna vegada?

R.- No, no vaig pensar que una cosa així pogués passar. No tenc un bolla de vidre. Però més enllà de la pandèmia en sí, les coincidències entre el meu llibre i el nostre present, tenen més a veure en com el poder ha gestionat la crisi. Sempre m’han interessat els mecanismes del poder, la manipulació del llenguatge. El narrador de la meva novel·la és un ‘cercador de noms’… Seria el que coneixem com un cap de premsa o cap de gabinet. És l’encarregat de promoure les excel·lències dels seus representats i d’amagar davall de l’estora totes les misèries. Al nostre present, un cercador de noms seria qui va dedicir ‘vendre’ un canvi radical en la manera de viure, una retallada de drets i llibretats sense precedents sota un sintagma nominal com ara ‘Nova normalitat’, per exemple. Crec que crònica desordenada ha agradat entre els periodistes perquè aquesta és la nostra lluita diària… saber trobar la veritat enmig de la propaganda i les ‘motos’ que ens mira de vendre el poder. La ficció ens permet especular fins a l’infinit i això és alliberador per als periodistes que estam lligats pels fets en la nostra feina diària. Aquesta llibertat em va permetre imaginar, per exemple, una Mallorca sense turistes… la pandèmia ho ha tornat real. Això sí que ha estat marcià.

Bona acollida

P.- Està content amb l’acolliment que ha tingut? El seu llibre ha arribat fins on volia?

R.-Sí! Estic molt content de l’acollida del llibre. He tengut un ‘feedback’ molt bo de molts de lectors. He de dir que els mitjans, en part retroalimentats pel tema de la pandèmia, li han fet molt de cas al llibre. I també ha tengut molt bona rebuda a sobretot de la premsa especialitzada en ciència-ficció, a Catalunya. Per mor de la pandèmia, només vaig poder fer 3 presentacions (Palma, Lleida i Barcelona). Però tot i les restriccions, vaig poder fer, a proposta de la Fundació Mallorca Literària, una ruta pels escenaris de la  novel·la que crec que va anar molt bé. Dit això, he de dir que la distribució d’una novel·la en català, d’una editorial independent com és el cas, és molt complicada quan passen unes setmanes del llançament. He treballat molt, he picat molta pedra, per mantenir el llibre viu i, de tant en tant, surt alguna ressenya nova , alguna opinió d’algun lector, que li dona vida. En llibres con el meu crec que és bàsic que es publiqui també en Ebook (el meu és en totes les plataformes) perquè quedi latent d’alguna manera…

Conciliació familiar

P.- Treball, família… és fàcil treure temps per escriure?

R.- A mi, escriure em fa molt feliç. Em fa feliç tot el procés: des que començ a donar forma a una idea fins que faig la darreríssima correcció. Conciliar amb la feina i la família (tenc una filla de 4 anys i mig) frega l’impossible. L’única solució que he trobat és robar hores a la son. El meu despertador sona a les 5.30. Intent escriure (…o treballar en el llibre, no sempre s’ha d’escriure, també s’ha de llegir, documentar-se o simplement pensar-hi) a primeríssima hora, quan tothom dorm, abans d’entrar a treballar.

Trobar un camí 

P.- Quins consells donaria a un company que vulgui fer la passa de posar-se a escriure?

R.- Consells per algú que vulgui escriure? Que trobi el seu propi camí, que cerqui en l’escriptura allò que el commou de les seves lectures, que aprofiti aquella energia fugaç i que escrigui del sap i del que veu i , com deia en García Márquez, que ho faci amb ambició.

Futur

P.- Hi ha nous treballs en l’horitzó de Jaume Oliver?

R.- En els darrers mesos he estat treballant en un monòleg teatral que ha de formar part d’un recull d’històries relacionades amb la pandèmia. M’hi he divertit molt, escrivint-lo. M’agradaria molt veure’l representat algun dia, al teatre. Paral·lelament, estic treballant amb una altra novel·la. Estic en una fase molt embrionària però la idea m’il·lusiona molt. M’ho prenc amb molta calma. M’he fixat l’objectiu de tenir-la acabada l’any 24 o 25.

***Per accedir a la trobada en línia amb Jaume Oliver aquest dissabte, segueix l’enllaç que trobaràs a la secció d’agenda.