Curs en línia amb Silvia Cobo

Silvia Cobo és periodista, responsable de xarxes a El Periódico de Catalunya des de 2016. Ella és un dels millors exemples de com els periodistes s’han adaptat al nou món digital i de com podem utilitzar aquestes eines al servei de la nostra professió.

Internet per a periodistes

Especialista en navegar en temps de crisis, va ser el 2007 quan va obrir el seu blog de mitjans i internet. El 2012 va publicar el llibre “Internet per a periodistes: kit de supervivència per a l’era digital”, on donava una visió integral al treball periodístic a Internet. I amb aquesta publicació va ser una pionera a incloure un capítol sobre la verificació de continguts en línia, una de les grans tasques del nostre dia a dia actual.

Silvia Cobo, formadora en habilitats digitals i mitjans de comunicació

Ha estat formadora en habilitats digitals per a periodistes a mitjans nacionals i internacionals, cofundadora del col·lectiu BcnMediaLab i membre de la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest dissabte, 27 de març, serà amb nosaltres oferint un curs en línia per a tots els afiliats i afiliades de l’SPIB, en el qual ens brindarà les claus per a fer-nos visibles en aquests temps tan complicats. Però, mentre arriba el dia, aquí us en deixem un petit avanç.

Pregunta.- Les xarxes socials, els mitjans digitals, els blogs i vlogs… Estar en el món digital és un imperatiu per a continuar fent periodisme?

Resposta.- No, no és un imperatiu. Anar als llocs a parlar amb la gent continua sent una cosa fonamental per a fer periodisme. Però fins i tot per a anar als llocs, la tecnologia acaba mediant: concertem una cita per internet, ens whatsappeam i enregistram la conversa. Són eines que ens ajuden. Però cal no oblidar que la gent també viu i fa coses a Internet. Això també és notícia.

P.- Tu ets un dels millors exemples de com una periodista que no és nadiua digital va saber fer el salt i reconvertir-se. Com va ser per a tu aquest procés?

R.- Ja a la universitat vaig tenir el meu primer correu electrònic i vaig construir la meva primera pàgina web amb un programa anomenat Dreamweaver. Tot era molt arcaic. La tecnologia en si mateixa mai m’ha interessat. Va ser anys després, amb el naixement de la Web 2.0, amb un accent en la interactivitat i la facilitat d’accés a la publicació, en el qual vaig poder llegir gent que parlava de temes que m’interessaven i als quals no podia accedir d’una altra manera. El meu màster va ser tenir un portàtil amb accés a Internet i tenir curiositat. Sempre dic que, sense curiositat, Internet no et serveix per a res.

P.- Què és el que ha de tenir en compte un professional del periodisme i la comunicació per a abordar amb èxit aquesta transformació digital?

R.- Crec que el primer és conèixer-se i saber què vols aconseguir. Tota la resta són pals de cec. Pots tenir una presència random personal, però si vols tenir una presència professional, necessites una certa planificació, saber què vols mostrar i on vols arribar.

P.- Quan parlem de fer aquest salt al digital i de crear una marca personal amb valor, les xarxes socials són imprescindibles?

R.- Crec que més que imprescindibles, són eines. Cada vegada més variades i especialitzades. Són eines que han d’estar al teu servei i no al contrari. Però com he dit, abans has de saber què vols aconseguir de cadascuna d’elles.

Opinions a les xarxes sociales

P.- Hi ha alguns mitjans de comunicació, com la BBC, que han decidit prohibir als seus periodistes opinar en Twitter, i això obre l’etern debat sobre qui és realment aquest compte de Twitter, del mitjà o del periodista… quina és la teva opinió sobre aquest tema?

R.- És un tema molt sensible des de fa anys en les redaccions. Personalment crec que hi ha un excés d’opinió en general. Pensar que l’opinió d’un periodista és més important que la d’una altra persona és pretenciós. Segur que aportem alguna cosa? És tan necessari el nostre punt de vista sobre gairebé qualsevol tema? Un excés d’opinió pot devaluar la informació per la qual volem ser creguts i això és el més important que aportem a la societat, no és així? Protegim-ho. Pensem abans de deixar anar el primer que se’ns passa pel cap.

El “Clickbait”

P.- Com a responsable de les xarxes socials d’un dels periòdics de més renom al nostre país, quina opinió et mereix el clickbait? Tan poderós és que no hi ha mig digital que no ho empri?

R.- Definim clickbait: es tracta d’enganyar amb un titular quant al contingut. Vull el teu clic, i llavors t’enganyo. Aquesta pràctica s’ha anat abandonant en els últims anys en la gran majoria de mitjans d’una mínima qualitat. A mi m’agrada parlar d’un nou concepte. Jo ho dic el clickbait ‘bo’: quan per a accedir a una informació útil, necessites fer clic. En aquest cas és un win win: el lector aconsegueix una informació que utilitzarà, i si li dóna encara més valor, ho compartirà amb els seus amics. Aquí guanyem tots: el lector i el mitjà. El nostre treball té sentit.

La verificació de continguts en línia

P.- Els mitjans o unitats de verificació són una moda passatgera o han vingut per a quedar-se?

R.- La verificació està en el adn del periodisme. Sempre ho hem fet i ho hem de continuar fent. Els periodistes han d’actualitzar-se amb noves habilitats per a verificar continguts en línia.
Però estem parlant d’un fenomen complex i massiu de desinformació global, ampliat per la tecnologia. Si els mitjans haguessin de dedicar-se a verificar cada imatge amb un titular que ens arriba a whatsapp, no faríem una altra cosa durant el dia. Només cal veure el volum de publicació de gent com a Maldito Bulo. Fins i tot cal valorar des d’un mitjà, si fent-se eco d’una desinformació, els dónes oxigen. És complex.

P.- Sens dubte, després del curs hi haurà més temps per a debatre aquestes qüestions. Però, ja per tancar, digues-nos per què no hem de perdre’ns la cita d’aquest dissabte a les 11.00 h 🙂

Quin millor moment enmig d’una pandèmia mundial que ens ha obligat a parar-nos, per a preguntar-nos què estem fent i què volem ser en el futur. Crec que és l’esperit -obligat- del món postpandèmic.

***Per accedir al curs has de ser afiliat/afiliada i haver-te donat d’alta a la nova web de l’SPIB. L’enllaç al curs el trobaràs a la secció d’agenda.